Conflictes i la comunicació en les organitzacions.

Dintre de les diverses organitzacions molts cops surgeixen conflictes o malentesos dintre dels membres que el formen. En un cas d'un centre educatiu per exemple, entre director i professors, entre professors, professor-alumne o entre alumnes.

Primer de tot, hauriem d'aclarar la negociació ja que, sense negociació previa no pot haver-hi cap solució possible!

La negociació és el procés pel qual les parts interessades resolen conflictes, acorden línies de conducta, busquen avantatges individuals o col lectives o procuren obtenir resultats que serveixin als seus interessos mutus. Es contempla generalment com una forma de resolució alternativa de conflictes.

Hi han moltes maneres de resoldre els conflictes, i, amb totes elles es poden arribar en una solució factible i positiva per qualsevol de les parts implicades. De vegades parlant simplement amb les parts ja es totalment vàlid sempre i quan s'arribi a un acord el qual estiguin d'acord i compleixin les dues parts afectades. D'aquesta manera s'en diu mediació ja que consisteix en una sèrie d’actes en els quals un mediador actua com a canalitzador de la comunicació entre les parts. El paper del mediador és d’apropar les postures de les parts implicades al conflicte perquè arribin a un acord gestionant, per elles mateixes, la resolució de la controvèrsia en matèria cooperativa.

Pero de vegades no es soluciona tant senzillament, però en aquests casos hi han altres maneres possibles de realitzar-ho:

1. Conciliació

La conciliació és un procediment mitjançant el qual la persona conciliadora intervé amb l’objectiu d'aproximar a les parts oposades en un conflicte.

A l’acte de conciliació, les parts compareixen i presenten les seves al·legacions davant la persona conciliadora  i aquesta, emet una (o varies) proposta de resolució que, de ser acceptada per ambdues parts, les vincula i per tant és d’obligatori compliment i pot ser reclamada davant els jutjats.  

2. Arbitratge

L’arbitratge respon a situacions en què les parts enfrontades no es posen d'acord en la solució més adequada i decideixen encomanar a un tercer la solució de la divergència, comprometent-se a complir la resolució que aquest dicti en forma de laude arbitral. Les parts oposades que prenen part en un arbitratge ho fan de manera lliure, expressa i voluntària.

Tot aquests tipus de negociacions s'han de fer envers a trobar la solució, sempre aceptada, ja que a travès d'una imposició, cap de les parts implicades estarà contenta amb la resolució de la situació i es tornarà a crear el mateix conflicte. Per tant com a conclusió es pot extreure que una solució positiva s'extreurà, sempre i quan les parts acordades tinguin una predisposició per trobar una solució ideal i que no desafavoreixi a cap de les dues parts.

Des del meu punt de vista, un conflicte sorgeix quan hi ha una petita desavinença o xoc d'opinions o fers diferents, però, si per crear-se aquest conflcite fan falta dues persones per arreglar-les com a mínim tmabé han d'estar-hi aquelles persones, les quals hauran de reflexionar i posar en comú les seves diferencies i les seves similituds. A partir d'aquí la solució es dialogar i si es necessari fer intervenir una tercera persona per a que proposi possibles solucions i posi un vincle més ferm per a la finalitat de que es pugui solucionar i evitar més confrontacions. Tot problema té solució si la volem i sabem buscar.